Jardí del General

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Època/data de construcció: 1815
Jardí desaparegut
El nom del parc prové del seu promotor, el capità general de Catalunya Francisco Javier Castaños. Es trobava al final de l’av. del Marquès de l’Argentera, davant la porta de l’actual Parc de la Ciutadella.  Es va ampliar i millorar l’any 1840 amb motiu de la visita  de la reina Isabel II a la ciutat i va desaparèixer a inicis de la dècada de 1870 quan es va urbanitzar la zona i construir el Parc de la Ciutadella ocupant part del seu espai.
L’entrada consistia en un portal de marbre amb l’escut de la ciutat i el seu interior s’organitzava amb diversos camins amb xiprers, tarongers i altres fruiters que s’encreuaven delimitant parterres envoltats de cledes baixes de boix i quadres de flors. Tenia una plaça central amb una font amb la figura d’una sirena i uns bancs de marbre amb respatller de xiprers al seu voltant i altres fonts repartides pel recinte amb brolladors més petits.
Per tot el parc es distribuïen molts testos i diverses gàbies amb un gran nombre d’ocells, uns grans recipients de vidre amb peixos de colors. Tenia també dos petits hivernacles per flors i un bosquet amb herbes silvestres.
El Jardí del General i el Passeig de l’Esplanada són els dos primers jardins públics de Barcelona.
Per saber-ne més:
Manual de Forasteros que les guiará… Barcelona. Garriga i Aguasvivas, 1819.
Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-historico de España y sus posesiones de ultramar (1846-1850). Tomo III. Madrid, 1845
Puig i Alfonso, Francesc. Curiositats barcelonines I. Barcelona: Llibreria Puig, 1930.